Sabeu aquells dies que hauria estat millor no aixecar-se del llit? quan es una, i una altre, i una altre...

 

que si et diuen que "entra empeny fort que segur que entra"... "jo si emputxo te la entro, pero clar, després no la podràs treure per endollar-la"

que "es molt fàcil canviar la porta de banda", si no es que els cargols els ha col.locat en Bender* (bé, Conan pels qui no veieu Futurama)...

que quan et carregues el teu tornabis, el manec del teu  tornabis i el manec del tornabis del marquinho, es clar es agost i no totes les ferreteries estàn obertes... ves a la cinquena merda a comprar un gat hidràulic per poder moure el putu cargol, on ja que hi ets, no només compris el gat, compra el gat i els complements que et surt més a compte... Això si, el tornabis que li tornaré al marqinho (el que té el manec sencer vull dir) no el tenen pq es agost i la central està tancada...

torna a casa i després d'aconseguir moure el cargol canvia la porta de banda, això si, en un metre quadrat perque la nevera, que està fora del forat esclar, ocupa tant com la cuina. Que dic, ocupa tota la cuina!

un cop canviada i ja passades les hores d'espera de rigor (de fet més de les hores de rigor, pq el tema de la porta ha ocupat bastant més que el simple temps de rigor), connecta la nevera i encaixa-la al forat...

"tu aprieta fuerte que entra". Segueixo els consells del tranportista que saviament m'ha aconsellat posar sabó a les parets mentre s'enduia la nevera vella... i vinga a apretar de totes les maneres possibles i RES! bé, res no, la nevera està perfectament encaixada al forat. Bé, a l'entrada del forat. Es a dir que entrar a la cuina vol dir entrar a la nevera.

I truca a la Onci per poder dir "i ara que fem??" a algu que et pugui contestar en un idioma com a mínim humà. Evidentment a la Lola ja li has preguntat entre "mecaguenlaputas" i "joderostiayamecagoenlalecheputas"! Davant la falta de respostes per part de les dues opta per la gran aventura que t'agafin el telèfon al PUTU carrefur. On hi ha dues dependentes. Després de 5 minuts sentint blanques de "la", de parlar amb el departament d'informàtica, floristeria i altre cop centraleta "ej que me salta aqui tra vez!"" ej que yo lunico que puedo hacer es pasarte la llamada"... i això que no són funcionaris! bé depsrés de tot això parla amb la dependenta d'electrodomèstics i que et digui que li donis el teu telèfon que et trucarà quan acabi amb el client que té... 10 min, 15 min, 20 min... truquen! ah! la maeva. explica-li resumida la teva odisea de la tarda, amb la tensio a 25-20 i sense semblar un borde, i ràpid no sigui que amb la sort que tens en aquell moment la dependenta vulgui parlar amb tu. I si!! penja amb la mae i missatget de 2 trucades perdudes. Torna a trucar, torna a parlar amb centraleta,floristeria, informatica, revelat, centraleta, concert de "la"s, i finalment si! dependenta electrodomèstics. L'altra dependenta. També té un client. Promet trucar-me pq li sap greu que m'esperi penjat al telèfon... total, només porto 40 minuts al telèfon! diga-li que d'acord i abans que penji intenta explicar que tens una nevera a la cuina que no pots ni entrar ni treure, per com a minim que et noti la desesperació, i espera despertar algun improbable sentiment d'empatia cap a tu.

Que arribi la maeva, proveu entre els dos de treure la PUTA nevera, i finalment, just abans de trucar a "Derribos Martinez"  en un esforç màxim, més enllà de lo humanament possible, que es mogui la nevera i surti del forat. que sorprenentment fa 60 a totes les seves parts, i tot i que la nevera fa 59,6, res de res...

 

Presentat al carrefur amb tres venes al teu front a punt de reventar. He dit venes? Arteries! Aparta jessis i nengs només amb el "poder de la força" que desallotja tot allò que tens a 2m al teu voltant, i arriba al mostrador on les dos dependentes tenen clients. 

Que una d'elles acabi amb el seu client i en lloc d'atendre'ns agafi un paper i es posi a marcar el meu numero de mòbil.

Dubta entre esperar a que soni i agafar-lo davant seu i fer el numeret o aturar-la abans que els dos fem el ridicul. En un altre moment hauries optat per lo primer, pero les arteries estan massa donades ja com per permetre qualsevol bri d'humor.  Atura-la i presentat per que et digui, "no si ja t'he trucat abans", a la vegada que l'altra, amb un altre paperet, aquest cop amb el teu fixe apuntat, li robi el telèfon i després de marcar començi a lligar caps i pregunti "tu eres Dani Alonso y este es tu numero de telefono?".

 

que finalment et tornin la pasta, et vinguin a buscar la nevera i compra't una nevera més cara i més petita...

 

planifica la jornada laboral per poder passar un moment per l'IKEA i que a la segona entrega et toqui fer d'heroi o assistent social amb una yaya de 85 anys que fa 5 mesos que no surt de casa i que obviament no et pot firmar el telegrama que li duies... desperta el bon samarità que dus a dins per que et tiri LES claus per intentar obrir desde fora, que ella et tiri UNES claus que deuen ser del cofret de les joies, i queda't a laltra banda de la porta, casc al cap, 45ºC a una escala sense veïns que em puguin finalment explicar que la senyora te un fill, sense poder tornar-li les claus i pregunatan-te quan collons s'acabarà aquella situació surrealista. Truca a la urbana " hi ha alguna emergencia? l'àvia està en perill? no? truqui un manyà". Evidentment l'avia diu que no el podrà pagara, tu no ets ni ghandi, ni una ong ni rockefeller, i tens una nevera que comprar. "Truqui al seu fill!"

 

NO time for Ikea, a casa a tota llet, compra un bocata i una beguda fresca (no cal que us digui quina) i dina mentre es mantingui aquesta fresca.   

        

i com encara no tenim nevera nova tot i que ja no en tenim de vella... Ves a veure't una orxata au!