Enlloc està escrit com ha de ser la evolució natural d'un music. En el cas del jarcó, tampoc, pero corre la llegenda, que primer els agrada i fan old school, a poc a poc es van passant al HC melòdic, uns es declinen pel punkrock per acabar fent al final rock punk, i finalment rock macarra, sureño... els altres se'n van a la via punkpop, afluixen i fan un viatge a l'interior de les emocions, fent el que abans es coneixia com a emocore (ara es veu que es una altre cosa), per acabar fent emopop. Si segueixen la carrera musical l'ultim esglaó que jo he conegut seria una mena de triphop.

 

Bé, l'exemple perfecte d'aquesta segona via hauria estat Lekmun, que arrenca com a conseqüencia del nou projecte musical de la ex-cantant i ex-bateria de Maple. Ja era doncs una gran banda, i en la seva discografia es pot comprovar la ultima part de l'evolució de la que parlàvem abans. Lekmun suposaria la part final, aquest ultim esglaó, i a més ben fet, es nota l'experiència, i les peces que he pogut sentir fan palpable el granet que posaven ja anteriorment al seu anterior grup. Sempre he dit que un grup es reconeix sobretot per la veu. Ara afegeixo, i la bateria.

 

   

 

Si els voleu veure en directe i a hores aptes per tots els publics, el dissabte 23 a les 18h estaràn tocant a l'Fnac del triangle.