em sembla q fa temps vaig llegir al blog de l'Aouita, q per cert ultimament no actualitza gaire, una cosa q li havia passat, q no recordo exactament q, l'havia fet pensar en no sé qui, i s'havia acabat trobant a aquella persona que feia molt temps q no veia... ho sento, es que  no recordo ben bé com anava, pero la historia tenia una serie de casualitats i coincidencies...

el cas es q l'altre dia, baixava (jo) pel carrer joan güell, i hi havia un muntatgea la vorera que em va fer pensar q estaven gravant una escena del Cor de la City (q per si no ho sabeu, ja no és Sant Andreu si no Sants...). Arriscant la meva vida fixant-m'hi més, vaig poder veure q devien estar gravant un anunci de la Caixa... El cas es q només uns cent metres més avall, hi havia dos nois i una noia amb una camara, i vaig pensar "ostres qin dia de rodatges!"... pero algo em va criodar l'atencio de la noia de la camara, em sonaba molt i no sabia de què, i vaig tornar a pensar "ostres, aquesta noia em sona molt i no sé de què..." la cosa es va quedar aqui...

 

al dia següent, enbustiant una carta per un paio que es deia de cognom "Portolés", vaig rercordar q jo en coneixia un de Porrolés, bé, mes aviat a la seva filla, que feia tanques a l'horta-guinardo... vaig mirar qui mes vivia en aquell pis, la parella, i dos filles, Neus i Marta... per poc, pero vaig pensar "hauria sigut massa casualitat"... no ho sabia prou bé, i al meu cervell encara no li vaig donar prou pistes per que fes la relació d'idees... (no doi pa más, q le voy a hacer...)

 

Va ser una estopna mes tard, al migdia, quan vaig anar a serrahima q vaig coincidir amb una noia que fa tanques de l'Agrupació que no recordava (ni recordo) com es diu... i veient-la passar les tanques vaig pensar algo semblant a :"ostres, no recordo com es diu, pero ara que hi penso, fa tanques com l'Anna Portolés de l'Horta -Guinardó"... i el meu cervell va començar a treballar... "Anna Portolés? li he portat una carta avui... a no, jejeje... a algu que es deia com ella..." i pam!! hi vaig caure!

 

La noia de la camara (no la q gravava l'anunci de la caixa), em sonava tant perque ERA L'ANNA PORTLOÉS!!!

 

Si casualment al dia següent no hagués portat aquella carta, no hi hauria pensat més... i si no hagués vist a aquella noia fent tanques, no ho hauria relacionat.

 

Molta gent diria (i en conec molta que ho diria), que aquesta serie de circunstancies s'han unit per que això passés, que es el destí que volia que jo recordés tot això i reconegués a la noia de la camara, ¿pot ser amb alguna finalitat encara no desvetllada?...

Jo ho penso al revés... q si no s'haguessin donat totes aquestes circunstancies, ja no hi hauria pensat més... i segurament hauria estat millor, perque ara dubto si precisament les circunstancies i casualitats han influit en que jo pensés q aquella noia era l'Anna Portolés...  De fet segurament no ho era!!!   pero si heu arrivat a llegir fins aqui espero q us hagueu distret una estona jajajajaja i sento haver fet q perdessiu el vostre valurosissim temps!!

 

Pero tb espero q en tregueu la conclusió a la que vull arribar, q es pot llegir entre linies (tuareg, no et posis a buscar marques al text!!;) ) Si no la trobeu ja la posaré una mica més endavant, us donaré la oprtunitat i el temps!!

Pues si!! al final acabo parlant de futbol...  pero no del Barça i el "sentiment Blaugrana" (q també donaria per escriure bastant) si no del q vam viure el diumenge... l'anguera, l'equip de la Xandri, es jugava la lliga al camp del polvoritense, contra el polvoritense... i tot va començar bé, jo vaig pensar en els primers 10 minuts q l'anguera guanyaria de 3 o 4, fins q els van marcar el 1r gol... pero del que volia parlar es de la poca esportivitat per part de jugadores i afició! durant el partit les constants perdues de temps de les jugadores, i després els garrulo-suporters del polvorí... i de les propies jugadores... si ja havien guanyat, quina necessitat hi havia de carregar contra les jugadores primer amb una manguera, així com llençant llaunes desde a dalt, així com regant també al public amb la maleïda manguereta... era necessari? només per això ja em va fotre q perdés l'anguera, tot i que ho va mereixer... pero que hauria passat si hagués guanyat? quina hauria estat la reacció? bé es igual, no hi vull pensar...

 

vull dir amb això q l'odi q tenia cap al futbol i tot el seu mon encara s'accentua veient l'ambient que s'hi respira, tot i que, pot ser perque es l'equip de la xandri, no  ho vaig trobar en les Angueres... pero aixo vol dir q son l'excepcio q confirma la regla? no ho sé...

suposo q seguiré anant a veure a la sandra jugar, i evidentment q jo jugaré sempre q vulgui, pero estaria bé q es girés la truita i de sobte, a ningu li interessés el futbol... tot i que es trobaria algun altre opi!!;)

ok! m'avançaré a q la sandra em faci el comentari, i no pugui dir q espero el seu comentari per posar altra cosa...

 podria parlar del barça, de com l'alegria del 98% de la població, com a mínim la que passava per sota de casa meva el dimecres, no em va deixar dormir, literlament, o de com al dia següent vaig haver de fer 10km extres i un passeig a peu d'uns 20 minuts carregat amb un projector, per arribar a classe, perque la rua del barça s'interposava al meu camí... i clar jo no podia contradir en akell moment la voluntat d'1 milió de persones... no parlaré d'això...

però bé, de moment ho deixaé aki i continuaré després, o la sandra se m'avançarà!!!

 

Arrel d'una conversa, acabada precipitadament per les circumstancies, tenint en compte la relativa importància de la mateixa, em va venir al cap aquesta pregunta...

 

Realment, el que esperem de nosaltres mateixos ho esperem per nosaltres mateixos, o es el que esperen els altres de nosaltres mateixos? jo realment ja fa temps q el que espero de mi mateix es absolutament personal, i cada cop més el que esperin els altres, per molt ben intencionats q estiguin (que sé q és aixi), m'importa realment poc. Obviament valoro les seves aportacions, i sé q es perque es preocupen per mi, cosa q em sembla molt bé, sempre agrada sentir-se estimat. Pero arriba un punt en q s'ha d'entendre q cadascu tria la seva vida (en la mesura del possible), i a vegades, un pot arribar a estar amoïnat més per lo amoïnats que estàn els altres per un mateix que per la situació personal.  Sense motiu! partim de la base q un fa el q vol fer, o el que pot fer, pero q com a mínim es feliç fent-ho.

 

La vida et dona seguretat, i això et permet desmarcar-te i saber que és el que vols fer, si estàs bé bé, i si no ho estàs, això ja t'obligarà a moure't per estar-ho, no caldrà q ningu vingui a dir-te "escolta, estàs malament", "¿a si? ostres gràcies, sort q m'avises, perque no me n'havia adonat"

 

Bé, en tot cas el missatge q vull transmetre es que cadascú ha de triar la seva vida, i es pot deixar aconsellar (en la mesura q un vulgui), pero mai deixar q les preocupacions d'altres dirigeixin la vida d'un mateix. No fer el que la gent espera d'un, si no el que un mateix espera de sí mateix.

BUeno, provaré d'escriure alguna cosa... no sé si aconseguiré com en tuareg omplir 150 linies sense tenir res pensat i concret per dir d'avans... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm.........

 

ho deixo...

 

pot ser demà o el mes q vé...

 

¿es que no tinc res a dir?

 

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm....

 

 

no.

 

be pot ser...

 

no tampoc.

 

be en tot cas ho he intentat, i segurament he fet perdre el temps de la poppy, el tuareg, la Ita, i pot ser el aouita...

quina rima...

 

ho sento, no us vull fer perdre més el temps...

 

pero com més ho intento més dificil se'm fa...

 

vinga ara si, tot i que....

 

he pensat sobre que podria escriure!

 

pero no, massa superficial...

clar q més superficial q el q porto escrit fins ara...

 

podria ja omplir la pagina final d'un diari? hi ha gent q les omple escrivint merdes així...

 

he oblidat allo del q volia escriure...

 

vinga us deixo anar...

 

Si voleu feu-me algun comentari....

 

Tot a estat una broma q no he pensat a fer fins que he començat...

 

semblant al q li passa al tuareg quan começa a escriure...

 

ara si ja paro...

 

jajajajajajaja

 

en serio, perdoneu-me

 

 

pero no HO PUC EVITAR!!!!!!!!!!!!

 

apa siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!